Dia dels nens

El passat 20 de novembre es va celebrar el dia del Nen i avui a classe, per a celebrar-ho hem cantat una cançó en honor als drets dels nens: 

Azul, verde o rojo 
no importa el color
ni el idioma, raza o religión. 

Da igual de donde vienes,
da igual a donde vas.

Si vives en el campo
o en la gran ciudad 

Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.

Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.

Derecho a la escuela,
a la educación.

Derecho a la salud,
a la protección.

Derecho a opinar
y a participar,
unos y otros
con libertad

Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.

Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.

Libreeeesss
Igualeeeess
Derechoooosss universales

Libreeeeess
Igualeeeeess

LIBREEEEEESSS...!!

A continuació podreu escoltar la cançó. 

Jo no vull ser princesa

Avui volia recomanar-vos una guia per a noies que volen ser lliures, amb algunes reflexions i consells per viure la sexualitat i l'afectivitat. 

A continuació us facilito el link per poder llegir-ho:

http://www.cjb.cat/wp-content/uploads/2015/10/guia_noies_issu.pdf

Marcos Bajo a la Acadèmia Núria.

El passat dimarts 17 de novembre, l'esportista Marcos Bajo (l'home del que us parlava en unes entrades anteriors) va visitar l'Acadèmia Núria, va estar fent una xerrada i posteriorment ens va fer unes activitats per a que sentíssim en primera persona com veu un discapacitat visual, en diferents graus. 

A continuació us deixo la noticia de Gavà Televisió: http://www.gavatv.cat/gtv/capitol/marcos-bajo-a-l-academia-nuria#.Vkx7YzUmjwA.twitter

Mou-te per els que no poden!

Volia presentar-vos un blog solidari destinat a la difusió de malalties rares (i no tan rares) però incapacitants, amb l'objectiu de què la població conegui la realitat d'aquestes malalties i la importància de la seva investigació. 

http://mueveteporlosquenopueden.blogspot.com.es/

El blog neix de la mà de Marcos Bajo, un atleta amb discapacitat visual, que ha convertit l'esport en una eina per ajudar a aquelles persones que pateixen malalties. 

Imatge extreta del 24 d'octubre a La Vanguardia. 

Una mirada RETT

El Síndrome de RETT és un trastorn neurològic de base genètica. 

A la pàgina web oficial http://unamiradarett.org/ podreu trobar tota la informació necessària sobre el síndrome i un jove matrimoni que és qui porta la pàgina web per poder recaudar tot el necessari per el tractament de la seva filla i que el món conegui aquesta malaltia poc tractada. 

A continuació us deixo un vídeo on podreu conèixer millor a la família de Maialen, una nena amb síndrome de RETT.

Donar les gràcies.

És un joc ideal per a que aprenguin l’hàbit de donar les gràcies, així que el grup d’educació infantil serà perfecte, tot i que es pot fer amb grups més grans.

Haurem de fer una rotllana, llavors el professor/-a demanarà que imitem tot el que ell/-a faci. Primer de tot el professor/-a li demana a l’alumne de la dreta o esquerra que li passi l’objecte que prèviament li ha donat dient: si us plau, em pots donar el bolígraf (per posar un exemple). Un cop el company s’ho entregui el professor respondrà: gràcies. L’acció s’ha d’anar repetint, amb els mateixos moviment. El important d’aquest joc és que s’imiti l’acció de dir gràcies i a vegades no és tan fàcil que aquest sigui el missatge que captin per a copiar i es centre només en els moviments. Per això cada cop que es faci la imitació i no es digui la paraula ‘gràcies’ el professor/-a haurà de parar el joc i dir ‘malament’ i continuar amb les següents persones. I si algú diu gràcies, s’ha de recalcar.

Idees sanes i originals!

A finals d'octubre, a classe, vam haver d'elaborar unes receptes que fossin de menjar sa, però que visualment fossin atractius per als més petits. Així que ens vam posar mans a l'obra per deixar volar la imaginació. 

A més, com que Halloween estava a prop vam fer idees divertides (i no tan sanes) per menjar plats que donessin realment por. 

Aquest tres plats són els que vaig elaborar amb altres companyes: Una pizza fantasmagòrica, unes aranyes amb oreo, un niu d'aranyes amb ou i oliva i unes escombres de bruixa amb magdalenes i una galeta salada. 

Pel que fa als plats saludables, tenim a un Snoopy i Charlie d'arròs, en un cotxe de pebrot, remolatxa i les llums i rodes estan fetes d'ou d'ur i tomàquets. Al costat hi ha un vaixell de patata cuita amb un sofregit de pollastre i pebrot, amb una vela de gall d'indi. Per últim els postres són unes palmeres amb el tronc de plàtan, una arena de mandarines i les fulles de la palmera amb kiwi. 

No dubteu deixar un comentari amb més idees divertides!

Dia mundial contra el càncer de mama.

El passat 19 d'octubre, el dia mundial contra el càncer de mama, a l'Acadèmia Núria vam voler aportar el nostre granet de sorra, creant uns llaços roses, els quals vam anar venent per el poble. Tots els diners recaudats van anar directament a l'Associació contra el Càncer. 

Una setmana més tard, les presidentes d'AECC a Gavà van venir personalment a donar-nos les gràcies. 

Concentració per la Pau

Són dies tristos. No només per les vides que s'han perdut als atemptats de París, si no per totes les persones que dia rere dia perden la seva vida a causa de les guerres.

Vull recordar unes paraules de Malala (Premi Nobel de la Pau al 2014) <<no se trata de combatir el terrorismo con violencia, sino con las palabras>>.

En commemoració de totes aquelles víctimes, des de l'Acadèmia Núria de Gavà els hem volgut fer un homenatge a la plaça del poble,

Maria Montessori

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

És la impulsora del conegut mètode Montessori, implantat arreu del món. A través d’aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l’activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompin el bon funcionament del mètode.

Tot i l’èxit d’aquest, no deixa de treballar per millorar-ne la seva implantació. Realitza conferències i cursos de formació per les principals ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia.

Als 26 anys, Montessori es converteix en la primera dona italiana que aconsegueix el certificat de metgessa. També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.

Font: viquipèdia. 

Per conèixer millor la vida de Maria Montessori us recomano la pel·lícula dedicada a la seva trajectòria com a Pedagoga: Maria Montessori, una vida dedicada a los niños.

Sinopsis: La història de Maria Montessori, la primera dona en anar a la facultat de Medicina i Cirurgia a Itàlia, a l'any 1892. Va estar acompanyada per els seus pares, especialment recolzada per la seva mare i no ben rebuda per professors i alumnes. A la universitat coneix al professor Giusepee Montesano, qui li orienta cap a la psiquiatria i els seus primers treballs en un manicomi en el qual hi han nens abandonats. S'enamoren i tenen un fill, el qual deixa en mans d'una família per evitar l'escàndol. Maria, abandonada i enganyada, segueix la seva carrera sense poder fer-se càrrec del seu fill i es dedica als altres nens, desemparats de l'ensenyança, amb diferents discapacitats, etc. S'enfrenta a metges, savis i erudits, a pedagogs de renom i cada cop el seu mètode va guanyant terrer i arribant a altres punts d'Europa i Amèrica. Això fa que sigui reconeguda a Itàlia, encara que mai deixa d'ensenyar a nens, de renovar els seus mètodes i d'orientar a mestres en nous camins pedagògics i didàctics.

Font: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temasmontessori.htm

Babies

Babies és una pel·lícula/documental que presenta quatre bebés de de quatre paisos diferentes (Namibia, Mongolia, Tokio i San Francisco). Al llarg de la pel·lícula es mostra com cada nen i nena, encara que tenen recursos molt diferents i han nascut en paisos molt contradictoris, arriben al mateix punt que és saber balbucejar i comencen a caminar. 

En el documental s'ensenya com cadascú es estimulat d'una manera o d'una altre i reben unes atencions molt diferents. 

He pensat que ja que estem en un blog sobre recursos educatius, seria molt interessant veure aquest vídeo i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, com sempre dic, no dubteu en compartir les vostres opinions al comentaris. 

Figures humanes

Joc ideal per perdre la vergonya i la por al contacte físic amb els altres, per això es pot fer amb nens d'educació infantil o bé amb adolescents. 

Tothom ha de seure al terra, un cop estiguin asseguts han de fer grups de cinc o sis persones, amb aquelles persones que tenen més a prop. El professor donarà un temps determinat per a que puguin assajar aquella figura que han pensat representar. Cada grup s’anirà posant al centre per a que tothom vegi bé quina figura fan, es poden fer des de animal, transports, lletres, etc. La resta de la classe haurà d'endevinar que s’està representant. Quan tos els grups hagin fet la seva figura s’haurà d’elegir una figura guanyadora.

Les fotos que posaré a continuació són del curs de primer d'Educació infantil de l'Acadèmia Núria de Gavà, les quals vam fer el joc que he proposat:

Quin animal sóc?

En rotllana per poder veure’ns bé les cares, el professor/-a ha de dir un animal i tot el grup ha de intentar imitar com fa aquest. És possible fer sorolls i moviments.

Un membre del grup dirà qui es el guanyador.

Després serà un dels nens o nenes qui dirà quin animal podem imitar i una altre persona dirà el guanyador o guanyadors.

Seguim coneixent-nos!

L’objectiu d’aquest joc és que ens puguem conèixer millor entre tots, per això ens haurem d’agrupar segons aquelles característiques que tinguem iguals, és a dir, el professor o professora llençarà una característica al aire, per exemple: agrupeu-vos per número de germans i entre tots han de trobar aquelles persones que tinguin el mateix número de germans o bé siguin fills únics. La qüestió és que tothom parli amb tothom per poder saber a quin grup pertany.

Pel que fa a les preguntes, és possible fer qualsevol, des de el número de germans, el poble en el que es viu, la edat, mes de naixement, etc. També, per fer-ho diferent, es poden agrupar mitjançant la mímica, per fer-ho més divertit i que no hagin de parlar.

Las mujeres de verdad tienen curvas.

Volia recomanar una pel·lícula, que ja he vist dos cops i no hem deixa de sorprendre, ja que mostra la imatge d'una noia que tot i les adversitats que li presenta el seu entorn lluita per aconseguir els seus somnis i poder estudiar el que ella vol. 

Argument: L'estiu comença per a Ana, noia d'origen mexicà una mica introvertida (sobretot per les seves rodoneses), que tot just ha acabat els seus anys de Institut. La seva mare Carmen és una dona una mica hipocondríaca i sobretot molt tradicional, la qual l'empeny a anar a treballar amb ella en un taller portat per la germana gran d'Ana, on algunes dones fabriquen a baix cost vestits de nit; la mare espera que Ana es casarà ràpidament i seguirà els seus passos, portant la mateixa vida que ella, laboriosa, certament, però que jutja més convenient. Ara bé, animada pel seu professor d'anglès Sr. Guzman , Ana prova d’entrar a la Universitat Colúmbia el curs següent. Un projecte que la seva mare evidentment no aprova, i les relacions entre les dues dones no s'arreglaran quan Ana començarà a sorrtir amb un amic de l’institut, Jimmy.

Font: Viquipèdia.

No dubteu en donar-li un cop d'ull i deixar les vostres impressions sobre el film.

Rentat de cotxes

Aquest joc és molt important per perdre la por al contacte amb altres persones i treballar la motricitat fina i  perdre la vergonya, ja que tothom ha de passar per el mateix, per això és pot fer amb nens de quatre anys, fins a adolescents o adults.

S’han de formar dos fileres amb el mateix número de nens i nenes en cada grup. Un cop estan fetes han de mirar-se a la cara. A continuació cada dos o quatre persones se'ls hi ha d’assignar un càrrec propi d’un túnel de rentat de cotxes: un grup ha de posar l’aigua, uns altres el sabó, rentar, eixugar i assecar.  I com no, una persona farà de cotxe i haurà de passar entre les dues fileres mentre cada grup exerceix la seva funció.

També es pot fer que en lloc de que sigui només una persona qui passi per el túnel i faci de cotxe, poden passar dues persones i que una de elles sigui un remolc o bé, que un grup més gran faci com si fos un autobús.

D’altre banda, també poden haver variacions per la part dels que formen el túnel de rentat, ja que aquells que ensabonen poden ser rodets i anar girant sobre ells mateixos.

La mosca

Aquest és un joc per relaxar als nens i nenes després d’haver fet jocs més moguts. Entre tots han d’escollir una vocal, la qual serà la lletra que hauran d’anar fer servint. Si el professor o professora aixeca la mà ben amunt, tots hauran de dir a la vegada: “AAAAAA”, ben fort. Si la mà està gairebé per el terra, hauran de dir “AAAAA” molt fluix. És a dir, la potencia de veu dependrà d’on estigui la mà.

En lloc de vocals també es poden utilitzar sorolls d'animals, com per exemple el que li dóna nom al joc.

La moto

En aquest joc és molt important la unió de grup, ja que hauran de seure tots al terra en filera. Cada persona agafarà per la cintura al seu company o companya del davant i un es quedarà de peu al inici de la filera, agafant les mans de la primera persona que hi ha asseguda, aquesta persona serà l'encarregada de dirigir la moto i anar donant instruccions de què és el que han d'anar fent. Per exemple, si el o la conductora de la moto diu que tothom giri a la dreta, tothom ha de inclinar el cos cap a la dreta, i així successivament.

Es poden fer tantes variacions com la imaginació ens ho permeti.

Les cadires musicals

Amb les cadires musicals el que volem es que els nens i nenes perdin la por al contacte físic entre ells, ja que aquell o aquella que no arribi a temps a seure's en una cadira no quedarà eliminat, si no que haurà de seure a sobre d'un company o companya, fins que només quedin dues cadires i hagin d'aconseguir seure tots.

El joc consisteix en fer una rotllana amb les cadires, al principi hi haurà el mateix número de cadires que de persones que hi participen, però a mesura que el joc avanci s'aniran treien cadires. Els nens i nenes hauran d'anar ballant o cantant a l'hora que van rodejant les cadires, fins que el professor dóna un senyal i tothom a de córrer per poder seure. Com comentava al principi, no hi han eliminats en aquest joc, ja que tothom guanya, perquè han de trobar la manera de poder seure tots en les dues últimes cadires que queden sense treure.

Coneguem-nos!

El joc que es proposa a continuació ens ajudarà a que els nens i nenes puguin aprendre els noms d'una forma diferent.

L'activitat consisteix que tothom segui al terra en rotllana. Una persona tindrà a la mà un peluix, pilota o qualsevol objecte que es pugui llençar sense problemes i que no faci mal. Aquell qui té a la mà l'objecte, l'haurà de llençar a un altre company i dir el nom d'aquest. En el cas que siguin més grans, per anar familiaritzant millor, és possible que després de dir el nom es demani que diguin un adjectiu positiu de la persona.

El procés s'anirà repetint amb tots els integrants del grup.

En el cas que no siguin tan petits hi ha una petita alternativa, consisteix en que amb la lletra del nom de la persona a qui li has llençat l’objecte has de dir un adjectiu positiu d’ell o ella, també en lloc de ser un adjectiu pot ser una paraula amb la que la persona a qui li llences l’objecte es senti identificada.

Com veieu aquest joc es pot fer amb nens petits o fins i tot amb adults. 

El Petit Príncep

Avui volia recomanar un nou llibre que espero que us agradi, i com sempre dic, no dubteu en compartir les vostres opinions en els comentaris. 

El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.

S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se'n recorden)».

Font: Viquipèdia.

Vygotski

Zona de Desenvolupament Pròxim:

És la distancia que hi ha entre el nivell real de desenvolupament, determinat per la capacitat de resoldre un problema sense cap ajuda (la Zona de desenvolupament real), i el nivell de desenvolupament potencial, determinat per la capacitat de resoldre un problema amb l'ajuda d'un adult o d'un company més capaç (la Zona de desenvolupament potencial).

Dit d'una altre manera la ZDP és la distància que l'infant ha de recorre entre el que sap i el que pot aprendre. 

Aquí teniu un vídeo d'un nen escalant un rocòdrom, a simple vista pot semblar que la teoria no tingui molta relació amb l'exemple, però al vídeo es mostra com el nen, tot sol aconsegueix arribar a d'alt del tot. Hi ha un moment en el que es queda parat perquè no sap què fer, però en lloc de parar, ell continua, és a dir creua la distància que hi ha entre el que sabia fer i tot el que podia arribar a aprendre. També cal dir que l'actitud dels pares és molt important. Segurament no hagués estat la mateixa reacció del nen si els seus pares no l'haguessin animat i l'haguessin transmès por amb paraules com: "ves amb compte" o "compte, que vas a caure".

Osama

L'altre dia us parlava sobre la Nadia i la seva historia, doncs bé, si esteu interessats en saber més sobre la seva vida us recomano que vegeu la pel·lícula Osama.

Sinopsis: Sota l'opressiu regim talibà, la mare d'una noia de 12 anys, metge de professió, perd el seu treball en l'hospital i les dues dones, així com l'àvia, es converteixen en autèntiques presoneres en la seva casa, ja que tenen prohibit treballar fora de casa per guanyar-se la vida. La mare i l'àvia tenen un pla: li tallen el cabell a la seva filla i li canvien els vestits, per a que sembli un home. 

Espantada davant la possibilitat de que la descobreixin, la jove -que adopta el seu nom per el de Osama- comença a treballar per a un tender. Però aviat arriba l'edat de tenir que anar a l'escola islàmica i allà serà més difícil amagar la seva vertadera identitat. 

Catàleg de joguines

És possible un canvi en la societat? Fa un any en un catàleg de joguines de Toy planet un nen sortia empenyent un cotxet i jugant amb un ninot, però per què es tan difícil que es doni aquesta situació?

Poc a poc sembla que els rols van canviant i és possible que es doni aquesta situació sense que es vegi rar, però os convido a que busqueu més catàlegs i us fixeu be en quina situació es dóna més.

El secret del meu turbant

Resum del llibre:

La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia . Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família. El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa. Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.

Aquest és el llibre que la Nadia ens va presentar a la conferencia del passat 15 d'octubre i volia compartir amb tots vosaltres. Si teniu l'ocasió de llegir-ho, no dubteu en deixar un comentari amb la vostra opinió. 

Malala

Malala, la noia que va utilitzar l'educació per desafiar als talibans. 

És la persona més jove en rebre amb el premi Nobel de la Pau i el Sájarov a la llibertat de consciència.

Els talibans pakistanesos van intentar fer-la calla a trets fa gairebé dos anys, però només han aconseguit fer-la mundialment més coneguda i s'ha convertit en una imatge de la llibertat, la igualtat de la dona i el dret a l'educació. 

La seva lluita incansable per el dret de les nenes a poder estudiar la ha fet mereixedora dels reconeixements més importants. 

A continuació us deixo un discurs de Malala a les Nacions Unides:

Nadia Ghulam

La Nadia va néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil,  va caure una bomba a casa seva, cosa que li va provocar ferides molt greus. 

Quan va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb moltes penúries. En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin. Això era greu per a la família de la Nadia,  perquè el pare tenia problemes de salut i no podia treballar, i el germà gran havia mort. En aquestes circumstàncies, la Nadia va decidir que tenir 11 anys i ser una noia no podia ser un impediment per ser l’home de la casa. Va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per mantenir el pare, la mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 anys.

Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Fa 8 anys que viu a Badalona i fa el que sempre ha volgut: estudiar i formar-se per poder ajudar el seu país.

Tota la història de la Nadia es pot resseguir al documental Tornar a Nadia.

La Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb l’ajuda de l’Agnès Rotger a El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010). Aquest llibre va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010.

Ara fa un mes, primer i segon d'Educació Infantil va tenir la sort de poder compartir una estona amb la Nadia i gaudir en primera persona del documental Tornar a Nadia, a la biblioteca de Gavà Josep Soler Vidal. 

Aquí un deixo el link amb la seva pàgina de facebook: https://www.facebook.com/cuinaafganesa.amblanadia?fref=ts

El Guernica

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.

El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.